No me n’he pogut estar…

Ho he vist en un post antic del blog de las teje y maneje.

Quina perla!

Salut a tothom!

Laia.

Boneeeessss…

De manera una mica precipitada, com us vam comentar a les anteriors entrades, vam poder anar al Museu Etnològic de Barcelona a veure una demostració de filat. Bé, en realitat era molt més que això. Un grup de gent procedent de la zona de l’antic Regne de Lleó van fer-nos una mostra de la seua cultura: filats, cuina, cistelleria, música, llengua… A mi personalment em va remoure una mica veure que a les Espanyes encara hi ha més països maltractats dels que pensem (amb llengües i personalitats pròpies i diferenciades) i absolutament ignorats pel govern. Però parlem de llana, que és el que toca aquí.

Només arribar ens va rebre en Pep Fornés, el director del Museu, que és un senyor sensible per les coses petites (que acaben sent les que en defineixen de més grans) i amb qui feia temps que ens coneixíem. Ens va portar a una saleta plena de gent lleonesa i alguns catalans i immediatament ens va presentar. I va començar tot! La informació corria a riuades! Vosaltres també fileu? I com ho feu? I d’on n’heu aprés? Estàvem realment excitats. Al cap d’una estoneta va començar l’acte, i mentre la senyora Antonia de Sanabria anava filat llana en un raconet, l’Enric Cap de Comunicació presentava l’acte. Total, que ens van fer sortir a filar amb fus – no en tenim ni idea – i l’Antonia ens va explicar com ho fa ella. Va ser brutal veure com filava amb la llana sense cardar, només una mica separada amb els dits. Al cap d’un moment va fer cap una altra senyora (que no recordem ara com se diu) i va filar lli. Curiosament, el lli es filava amb un fus fet de ferro, i hauríeu d’haver vist la velocitat dels dits de la senyora. Ens van explicar sense cap tipus de tecnicisme què és filar amb fus al Regne de Lleó.

Ens van explicar que és un filandón: una trobada de gent per les tardes-nits a casa d’algú per filar. Mentre filaven anaven cantant, explicant contes, xerrant… Com va dir l’Antonia “se reía cuando tocaba reír y se lloraba cuando tocaba llorar”. La senyora Antonia filava amb els fus i la filosa de sa mare, i ens va explicar perquè les filoses (els pals per aguantar el velló) antigues tenen un sonall a la part de dalt: “tiene que sonar, porque si a alguna no le sonaba era que se había dormido”. També ens va dir que no feien servir filosa de torn per manca d’espai.

Ja hem quedat per anar a veure aquestes dues mestresses i filar amb elles, amb calma i sense públic, només per aprendre l’art del filado llionés de mans d’aquestes dos perles.

Ja us informarem!

Salut!

P.S. Tenim dos fusos antics nous! Quan pugui els penjo!

Holaaaa…

Ja hem parlat amb la gent del Museu Etnològic i ens han explicat com anirà demà la cosa: es tracta d’un grup de gent lleonesa que faran activitats des de les 12 del migdia fins a les 5 de la tarda. Hi haurà filat, cuina, música, ball…

Per si no podeu venir, nosaltres intentarem parlar amb aquesta gent i farem un post explicant com ha anat la cosa i contant-vos el què haurem vist, tastat, parlat i après.

Fins demà (si ens hi veiem)!

J.

Hola a tothom!

Primer de tot, prometo que aviat actualitzaré amb totes les novetats (i desastres) d’aquests mesos, ejem, ejem, sóc terrible portant blocs…

I ara les notícies!

Ens han dit que demà diumenge (14 de novembre) hi ha una exposició o taller o activitat relacionada amb el filat. Es veu que al museu etnològic de Barcelona hi vénen unes filadores de León i sembla que faran unes demostracions. No hem pogut aclarir exactament ni l’hora ni ben bé de què va tot plegat, però al llarg d’avui estirarem els contactes i anirem informant. Nosaltres hi anirem segur, algú s’apunta?

Apa, fins aviat!

 

Laia.

Hola a tothom!

Em sembla que tots dos hem parlat bastant del famós xal de boda (altrament dit enciam), així que finalment ha arribat l’ocasió de presentar-vos-el oficialment.

I perquè un xal, per casar-se al juliol, amb la caloreta i tot això? Doncs perquè al poble (La Fatarella) el més normal és que als vespres hi faci fresqueta, i jo allà encara no havia aconseguit sortir de nit sense un jerseiet. Així que vaig decidir fer un xal ben gran i bonic per lluir durant la festa després del casament. Però, com alguns ja sabeu, sóc una mica gafe! I és que la passada nit del 3 de juliol va ser una de les més caluroses que s’havien vist per aquelles terres en un bon grapat d’anys (o almenys això és el que em van dir). I és clar, me’n vaig tornar a casa amb el xal sense estrenar…

Bé, és igual, jo n’estic molt orgullosa! És el primer cop que teixeixo alguna cosa gran (de més de 100 grams), i ja estic pensant en el xal ben gruixut que em faré per aquest hivern, aquest cop amb agulles més petites, ben tupit, i si pot ser amb llana filada per mi!

Sense més preàmbuls, aquí el teniu! (amb una servidora fent poses en ple sol…)

Ooooh que gran!

I una altra:

...m'estava fregint...

Però això no és tot! A part del xal també em vaig fer el bolso, teixit i feltrejat, tota una aventura!

m'encanta!

Doncs apa, ben aviat una nova entrega… a part d’un xal de cotó que tinc a mitges, he començat a fer uns mitjons!

Salut!

Laia.

Sembla que això ja ho donem oficialment per encarrilat!!!

Hem fet els retocs i canvis que hem cregut oportuns i hem decidit penjar el primer post, i què millor que fer-ho amb les últimes llanes que hem filat!

Aquestes troques les hem filat en dos caps, i és llana merina tenyida amb tints àcids un cop filada. Vam agafar el tint de color burdeus i en vam fer tres solucions amb diferent concentració, la vam pintar i la vam coure al vapor. Ens va quedar una mica massa rosa pel nostre gust, però prou lila com perquè ens agradi molt. En total hi ha uns 270 grams i no vam pensar a apuntar els metres, però fa entre 8 i 9 voltes per polzada (wpi). Encara no sabem què en farem.

degradat en burdeus

La troca següent és feta amb llana Leicester superwash tenyida abans de filar. Amb la mateixa tècnica que la d’abans, vam posar el toix (mireu el vocabulari, jejeje) fent esses i el vam pintar amb tres franjes de color marró, taronja i groc. Llavors la vam filar i la vam tòrcer en dos caps. En vam fer 100 grams i ens en van sortir 193 metres, amb 17 voltes per polzada. La Laia hi farà uns mitjons la mar de bonics.

marrons i taronges

marrons i taronges detall

A aquest cabdell li hem posat el nom de “Mejunje” o “Accident”. Vam agafar un toix de Leicester superwash, el vam filar i tòrcer en dos caps, i vam decidir tenyir-lo amb tints naturals. Fa uns mesos havíem deixat uns líquens en maceració amb amoníac i aigua, i vam fer la prova. Tot a la cassola i a esperar. No va passar res. Vam pensar d’afegir-hi vinagre de ferro, que diu que fa pujar els rojos. No va passar res. Hi vam afegir més líquens. No va passar res. Al cap de tres hores bones, i pensant que allò ja no ho salvàvem, hi vam tirar tres cullerades grosses de henna a veure si feia alguna cosa. I va passar!!! Ens ha quedat una cosa d’un color indefinit grisós que, segons com hi toca la llum dóna reflexos daurats o verdosos. Al final va quedar bonic i tot, però em sembla que no ho podrem repetir ni volent-ho. En vam filar 101 grams i en van resultar 190 metres, amb 14 voltes per polzada. Total: uns altres mitjons!!!!

Mejunje o Accident!

Per últim, una troca que ha filat la Laia amb alpaca negra. Quan la vam traure de la bossa semblava una perruca una mica anguniosa, però filant, filant, ha quedat una llana la mar de bonica. És pràcticament impossible fotografiar negres, però ja us dic jo que surt a la foto i que és com una gola de llop en una nit sense lluna i amb els ulls molt tancats apretant molt fort molt fort. N’ha filat una canilla i l’ha torçat en cadeneta (navajo ply), i amb 100 grams n’han sortit 60 metres, amb més o menys 9 voltes per polzada. Quan n’hagi fet 100 grams més, se’n farà un coll magnífic per protegir-se del fred del poble i lluïr més que a festes.

negríssim

A la pròxima us ensenyarem les coses que s’ha fet la Laia per aquest dissabte, que serà la núvia més bonica de totes les núvies que es fan i es desfan!!! (però aquesta no cal que es desfaci, valens?)

Salut!

Benviguts al nostre bloc!!!

Som la Laia i Joan, i des de fa uns mesos ens hem viciat a teixir (sobretot la Laia) i a filar (sobretot Joan). Vam començar sense saber ben bé com -la veritat és que no ho recordem- i ara ja tenim la casa pleneta de llana filada, fibres sense filar, tints, fusos i altres aparatos. Aquí hi volem anar penjant les coses que anem fent o que ens donin voltes per la closca. Ja sabem que ens podeu dir: i a nosaltres què ens importa el que us passa pel cap? Doncs sí, teniu raó, però mireu, ens agrada explicar coses.😀

També us volem presentar els nostres fusos i la seva història (almenys la que coneguem) o d’altres que ens semblen bonics. A la pàgina de descàrregues hi podreu trobar arxius que fem nosaltres o que trobem pel món sobre patrons, tenyit,  útils, fibres… També ens en podeu enviar per penjar-los, que entre tots es pot fer tot més bonic!

Quan vam començar a teixir i filar ens vam adonar que el vocabulari que es fa servir normalment a internet és en anglès (excepte comptades ocasions) i vam decidir recopilar el màxim de paraules en català i espanyol i intentar relacionar-les amb les angleses. Creiem que és una llàstima no fer servir la riquesa de què disposa la nostra llengua.

Per últim, amb la pàgina d’enllaços hem volgut mostrar-vos llocs on aconseguir material, webs que trobem interessants o simplement que ens agraden.

Us convidem a fer-vos una mica vostre aquest bloc i a participar-hi.

Gràcies!!!!!

Fiiiiiiiliiiiiiiingssssss… nothing more than fiiiiiiiliiiiiiiingsssss…..

Categories

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.